Finalitzades les obres de millora patrimonial del Parc de Torreblanca.

Les obres han centrat en la restauració de tres elements arquitectònics singulars del parc:

• la restauració del Templet
• la restauració de la Torrassa
• la recuperació escales de l’accés a Sant Feliu de Llobregat.

La redacció del projecte i la direcció de les obres van recaure en tècnics de la Direcció de Serveis de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en col·laboració amb els tècnics del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Parc de Torreblanca

El Parc de Torreblanca és un parc enjardinat d’unes 12 hectàrees ubicat a Sant Just Desvern, tot i que també ocupa part de Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Templet

Situat per sobre de la zona del llac guarnit amb grutes fantàstiques, coves misterioses, un espectacular salt d’aigua, ponts, illes i una massa vegetal densa, rica i diversa, es tracta d’un templet d’inspiració grega, de planta circular, amb vuit columnes d’estil corinti i volta hemisfèrica revestida amb escames ceràmiques i coronada per un pinacle de pedra. Les columnes es recolzen sobre pedestals construïts amb pedra de Montjuïc i que daten, com a mínim, del segle XVIII. El templet prové de la finca que els Marquesos de Monistrol tenien al carrer Regomir de Barcelona i que van enderrocar a mitjans del segle XIX.
Antigament havia custodiat una autèntica ara romana del segle I, un altar fet en honor a l’emperador August. Aquest honor està idealitzat i esculpit a les quatre cares dels pedestals del templet, que mostren motius que representen triomfs romans. Actualment, l’ara romana es troba al Museu d’Arqueològia de Catalunya.

Torrassa

És un element del patrimoni històric del parc, ja que es troba dins de les instal·lacions que pertanyien a l’antiga finca. Es tracta d’una torre rodona, feta de paredat antic i coronada amb merlets, que formava part d’un antic pou d’aigua que tenia un molí de vent a la part superior i que servia per accionar un sistema de bombeig. L’aigua que hi arribava s’utilitzava per regar els camps de conreu del voltant, les làmines d’aigua del jardí romàntic i els cultius de rosers.

Escales de l’accés a Sant Feliu de Llobregat

Construïda amb pedres portades expressament de la muntanya de Montserrat, l’escalinata era l’accés principal a un gran palau d’estil neogòtic català. Aquesta gran escala és dels pocs elements arquitectònics associats a l’antic palau que es conserven actualment. Durant la Guerra Civil, el palau es va malmetre greument, fet que va portar al seu enderroc el 1958. A sota van aparèixer les restes de l’antiga Torreblanca: un recinte rectangular limitat per grans murs, amb una torre rodona a cada cantonada. També hi havia una capella, que restà dempeus fins al 1982.

Recentment s’ha descobert l’existència d’un pou d’aigua sota l’escalinata que podia servir per donar suport a l’abastament d’aigua a Sant Feliu de Llobregat quan els cabals de les dues mines construïdes pel marquès per abastir la població eren insuficients.